lunes, 1 de abril de 2019

"He estimat un arcàngel a ple vol," de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

IV. Raval d’amor

Variacions sobre una mateixa onada


A Josep Parcerissa


I

He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d’un país on les bruixes ja no duen més dol.

En solell blanc de boira i en obaga de sol
l’amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embasten els núvols del trebol?

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l’or viu de la bresca de mel.

No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia
que he estimat un arcàngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits el cel?

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



IV. Raval de amor

Variaciones sobre una misma ola


A Josep Parcerissa


I

He amado a un arcángel en pleno vuelo,
seda agreste en el pelo y en las alas.
Me he estrellado en sus ojos como el mar en las calas
del país de las brujas que ya no llevan luto.

En solana de niebla y en umbría de sol
amor nos ha dispuesto un diluvio de salas.
¿Dónde, el séptimo cielo, si no llevan escalas?
¿Qué senda medio hilvanan nubes del entresuelo?

Paraíso hay perdido al final de la bruma.
He notado en la cara el roce de una pluma
y oro vivo en la boca del panal de la miel.

No sabría decirlo: ¿fue de noche o de día
cuando amé a un arcángel cerca de la masía
y toqué, de puntillas, con los dedos el cielo?

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario