martes, 5 de marzo de 2019

"CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

VI

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

A Maria del Mar Bonet

Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs,
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.

El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa, a trenc de dia
com una ombra al camí ral.

Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el Sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.

De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquets de la vila
que la son els has robat.

Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem al foc.
Cap fadrí darrere cendra
perdrà els passos ni la sort.

Bruixa, plou sobre la vila.
Ja sols resta el teu vestit.
A pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



VI

CANCIÓN DE LA BRUJA QUEMADA

A María del Mar Bonet

Bruja, ya es de madrugada,
ya aparecen los murciélagos,
que duermen en tu ventana
y te enraman el portal.

El portal cubren de espinos
y el balcón de tempestades.
La bruja, sale, al clarear
como una sombra al camino real.

Bruja, suéltate las trenzas,
que se acerca el Sol verdugo,
con su arco de saetas
mojaditas en veneno.

Con tu larga cabellera
haremos cojín dorado
para los niños de la villa
cuyo sueño has robado.

Bruja, tus ojos queman demasiado:
por eso los tiraremos al fuego.
Ningún mozo por la ceniza
perderá el camino o la suerte.

Bruja, llueve sobre la ciudad.
Solo queda tu vestido.
La noche se acerca lenta
toda tiznada de hollín.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario