"EROSIÓ" de Eduard Sanahuja (Doble joc, 1988)

EROSIÓ

I

Amb els peus atrapats per mars de sorra

sé que el desert és el meu monument.

Rebré la llum dels astres més llunyants.

Tot moviment del món m'afectarà.

II

Un vent m'ha canviat lletres de la mirada,

ha llimat les parets del dau del pensament,

una a una ha esborrat totes les meves cares,

ha dessagnat arestes, ha plantat teranyines.

III

Esfinx, dona'm repòs sota les teves urpes,

un habitacle ombriu per defensar unes mans

que sé que són les meves.

 Eduard Sabahuja (Doble joc, 1988)

EROSIÓN

I

Atrapados los pies en mar de arena

sé que mi monumento es el desierto.

Recibiré la luz de astros lejanos.

Me afectará del mundo el movimiento.

II

Un viento me ha cambiado letras de la mirada,

ha limado los lados del dado de la idea,

una a una ha borrado totalmente mis caras,

ha desangrado aristas, ha puesto telarañas.

III

Dame reposo, Esfinge, debajo de tus zarpas,

un sombrío habitáculo para defender manos

que sé que son las mías.

Eduard Sanahuja

(Versión de Pedro Casas Serra)