lunes, 29 de mayo de 2017

"EN DEFENSA PRÒPIA VII" de Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

EN DEFENSA PRÒPIA VII

T'estimo per activa i per passiva,
i amb increment verbal a la flexió.
T'estimo sota els llits, sobre les taules,
al final de les portes i els balcons.
Darrere del mirall també t'estimo
i quan els cèsars passen Rubicons,
quan els humans alleten les promeses,
quan les bèsties caminen sobre el món.
Ja veus com són les coses: jo t'estimo.
És tan senzill com inventar-se un nom,
és tan elemental, tan evident,
como ho és que hi ha homes vius i hi hay homes morts.

Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)


EN DEFENSA PROPIA VII

Te quiero por activa y por pasiva,
con aumento verbal a la flexión.
Te quiero bajo camas, sobre mesas,
al final de las puertas y balcones.
Tras el espejo incluso yo te quiero,
cuando césares pasan Rubicones,
cuando hombres alimentan promesas,
cuando las bestias andan sobre el mundo.
Así están las cosas: yo te quiero.
Es tan sencillo como inventarse un nombre,
es tan elemental, tan evidente,
como hay hombres vivos y hombres muertos.

Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario