"EN DEFENSA PRÒPIA VII" de Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

EN DEFENSA PRÒPIA VII

T'estimo per activa i per passiva,

i amb increment verbal a la flexió.

T'estimo sota els llits, sobre les taules,

al final de les portes i els balcons.

Darrere del mirall també t'estimo

i quan els cèsars passen Rubicons,

quan els humans alleten les promeses,

quan les bèsties caminen sobre el món.

Ja veus com són les coses: jo t'estimo.

És tan senzill com inventar-se un nom,

és tan elemental, tan evident,

como ho és que hi ha homes vius i hi hay homes morts.

Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

EN DEFENSA PROPIA VII

Te quiero por activa y por pasiva,

con aumento verbal a la flexión.

Te quiero bajo camas, sobre mesas,

al final de las puertas y balcones.

Tras el espejo incluso yo te quiero,

cuando césares pasan Rubicones,

cuando hombres alimentan promesas,

cuando las bestias andan sobre el mundo.

Así están las cosas: yo te quiero.

Es tan sencillo como inventarse un nombre,

es tan elemental, tan evidente,

como hay hombres vivos y hombres muertos.

Eduard Sanahuja

(Versión de Pedro Casas Serra)