"EN DEFENSA PRÒPIA II" de Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

EN DEFENSA PRÒPIA II

Fins ara la Safor

sols era un nom sonor

d'olor d'herbes de camp,

de fruites i de flors

i de safrà i espècies.

Però ara la Safor

se m'ha fet més concreta,

com una abella exacta

que penetra en el rusc:

La Safor ara ets tu.

I et veig patim-patam

caminant pels carrers

ficada en uns texans

descolorits i curts

que deixen ben visibles

els teus mitjons blanquíssims.

I et sento caminar

com qui s'escolta el cor,

sento el pols del teu pas

acaronant Gandia

i no puc evitar

de seguir-te de lluny,

jugant a trepitjar

tot el que tu trepitges.

Sé que està malament

d'empaitar així les dones.

Hi ha cops en que la vida

és més forta que el món.

Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

EN DEFENSA PROPIA II

Hasta ahora la Safor

era un nombre sonoro

de olor a hierba y campo,

de frutas y de flores

y de azafrán y especies.

Pero ahora la Safor

se me ha hecho más concreta,

como una abeja exacta

que ingresa en la colmena:

La Safor eres tú.

Y te veo, agitada,

andando por las calles

metida en tus tejanos

desteñidos y cortos

que dejan muy visibles

tus blancos calcetines.

Y te oigo caminar

cual quien se ausculta el pecho,

y el pulso de tus pasos

halagando Gandia

y no puedo evitar

de seguirte de lejos,

jugueteando a pisar

todo lo que tú pisas.

Sé muy bien que está mal

perseguir las mujeres.

Hay veces que la vida

es más fuerte que el mundo.

Eduard Sanahuja

(Versión de Pedro Casas Serra)