domingo, 7 de julio de 2019

Vaig abdicar de mi. de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

...by Abdication -
Me – of Me?
EMILY DICKINSON

Vaig abdicar de mi.
I et vaig fer a tu monarca
de les meves despulles
de tardor, la pell morta
de l’ombra.

Vas abdicar de mi.
I em vas deixar a mercè
de l’alta tirania
del vent, que va arrasar
els meus dominis
d’incert aram.

I el vent deixà el seu ceptre
a l’incendi, i el foc
prengué en les fulles ertes
i va extorquir l’arbrat
fins a turment.

I ara, guaita, la sang
com s’embosca en el bosc
maldant per rescatar
a contrallei les noves
arrels… però no sap
qui n’és el déu absent.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)


...by Abdication -
Me – of Me?
EMILY DICKINSON

Abdiqué de mí.
Y te hice a ti monarca
de mis despojos
de otoño, la piel muerta
de la sombra.

Abdiqué de mí.
Y me dejaste a merced
de la alta tiranía
del viento, que arrasó
mis dominios
de incierto cobre.

Y el viento dejó su cetro
al incendio, y el fuego
prendió en las hojas yertas
y extorsionó el arbolado
hasta el tormento.

Y ahora, mira, la sangre
cómo se embosca en el bosque
esforzándose por rescatar
a contraley las nuevas
raíces ... pero no sabe
quién es el dios ausente.


Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario