...by Abdication
-
Me – of Me?
EMILY DICKINSON
Vaig abdicar de mi.
I et vaig fer a tu
monarca
de les meves
despulles
de tardor, la pell
morta
de l’ombra.
Vas abdicar de mi.
I em vas deixar a
mercè
de l’alta tirania
del vent, que va
arrasar
els meus dominis
d’incert aram.
I el vent deixà el
seu ceptre
a l’incendi, i el
foc
prengué en les
fulles ertes
i va extorquir
l’arbrat
fins a turment.
I ara, guaita, la
sang
com s’embosca en
el bosc
maldant per rescatar
a contrallei les
noves
arrels… però no
sap
qui n’és el déu
absent.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
...by Abdication
-
Me – of Me?
EMILY DICKINSON
Abdiqué de mí.
Y te hice a ti
monarca
de mis despojos
de otoño, la piel
muerta
de la sombra.
Abdiqué de mí.
Y me dejaste a
merced
de la alta tiranía
del viento, que
arrasó
mis dominios
de incierto cobre.
Y el viento dejó su
cetro
al incendio, y el
fuego
prendió en las
hojas yertas
y extorsionó el
arbolado
hasta el tormento.
Y ahora, mira, la
sangre
cómo se embosca en
el bosque
esforzándose por
rescatar
a contraley las
nuevas
raíces ... pero no
sabe
quién es el dios
ausente.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario