“Estimada Marta, XIII”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

XIII

Corfes de llum i un més enllà remot
que no distreu de tanta quietud.
Amb verd de fulles escriuré el teu nom
i amb blau d'onada lenta, el meu desig
perquè ens penetri la sentor del mar
i ens agomboli la remor del bosc.
Corfes de llum. Petxines d'ombra. Tot
el que hem viscut ho inscric en el teu cos
i el teu silenci em fa de tornaveu,
el teu silenci d'àmfora i de pou.
Marta, reposes i jo et vetllo el son.
L'heura dels dits detura el pas del temps
i no hi ha espai que no omplin els teus pits
turgents i erectes, el teu ventre llis
i el sexe ofert, les cuixes i els malucs.
Apropo els llavis als teus llavis molls
i compassadament respiro amb tu.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)


XIII

Cortezas de luz y un más allá remoto
que no distrae de tanta quietud.
Con verde de hojas escribiré tu nombre
y con azul de ola lenta, mi deseo
para que nos penetre el olor del mar
y nos ampare el rumor del bosque.
Cortezas de luz. Conchas de sombra. Todo
lo que hemos vivido lo inscribo en tu cuerpo
y tu silencio me hace de eco,
tu silencio de ánfora y de pozo.
Marta, reposas y yo te velo el sueño.
La hiedra de los dedos detiene el paso del tiempo
y no hay espacio que no llenen tus pechos
turgentes y erectos, tu vientre liso
y el sexo ofrecido, los muslos y las caderas.
Acerco los labios a tus labios mojados
y acompasadamente respiro contigo.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)