martes, 16 de diciembre de 2014

“Estimada Marta, X”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

X

Imagino preguntes, rostres, veus,
i convoco presències i llocs
per confegir el passat amb dos futurs,
el teu i el meu, que instauro a cada instant.
De tot arreu, represa i flama, lluu
l'ombra de fines xarxes, i els penons
fan un estiu de sols desmesurats.
Sé del teu cos pel meu, del teus moments
de plenitud pel goig d'aquestes mans
amb què et recorro, i ara més que mai
sotjo l'estesa del teu cos, sorral
amb llunes i marees. Marta, et duc
pel flanc de mi mateix fins on tu vols
i el nostre pas desvetlla ecos remots,
música lenta de coralls batuts
per l'ona incipient, fosques remors
que només jo reconec i perfaig.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



X

Imagino preguntas, rostros, voces,
y convoco presencias y lugares
por juntar el pasado con dos futuros,
el tuyo y el mío, que instauro a cada instante.
De todas partes, reanudación y llama, luce
la sombra de finas redes, y los pendones
hacen un verano de soles desmesurados.
Sé de tu cuerpo por el mío, de tus momentos
de plenitud por el gozo de estas manos
con que te recorro, y ahora más que nunca
acecho la extensión de tu cuerpo, arenal
con lunas y mareas. Marta, te llevo
por el flanco de mí mismo hasta donde tú quieres
y nuestro paso desvela ecos remotos,
música lenta de corales batidos
por la ola incipiente, oscuros rumores
que sólo yo reconozco y concluyo.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario