“Estimada Marta, XII”, de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

XII

Tots els miralls i tots els ulls també
per escrutar els miralls i descobrir
dimensions subtils en cada gest.
Tots els miralls per abrivar el desig,
per obrir portes a la voluptat,
i tots els ulls per retraçar senders
damunt la pell oferta i expectant.
I els dits també, i els llavis i les dents,
la veu manyaga i els silencis clars,
la pausa d'aigua que compassa el foc
i n'estableix els límits i el secret.
Tot, Marta, tot, i el dòcil horitzó
d'aquest teu cos que ara m'acull de nou,
que esborra els anys i dilueix la por
i és l'eix que centra el goig i el moviment.
Fondes imatges, fonda vida, tot
conflueix i es retroba en aquest solc.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)


XII

Todos los espejos y todos los ojos también
para escrutar los espejos y descubrir
dimensiones sutiles en cada gesto.
Todos los espejos para aguzar el deseo,
para abrir puertas a la voluptuosidad,
y todos los ojos para volver a trazar senderos
sobre la piel ofrecida y expectante.
Y los dedos también, y los labios y los dientes,
la voz acariciadora y los silencios claros,
la pausa de agua que acompasa el fuego
y establece los límites y el secreto.
Todo, Marta, todo, y el dócil horizonte
de este cuerpo tuyo que ahora me acoge de nuevo,
que borra los años y diluye el miedo
y es el eje que centra el gozo y el movimiento.
Hondas imágenes, honda vida, todo
confluye y se reencuentra en este surco.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)