martes, 2 de diciembre de 2014

“Capfoguer”(Morillo), (16ª estrofa), de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci.
Floten els mots en una mar immòbil,
tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes.
Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)



A veces cae una cortina espesa
sobre todo, y todo se vuelve estéril.
No es silencio y es más que silencio.
Flotan las palabras en un mar inmóvil,
toda la habitación es una trampa y estallan,
inútilmente, angustias y proyectos.
Nada distrae tanto de estos instantes terribles
como cerrar los ojos e imaginar una chica
de cuerpo propicio al juego, a la pelea.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario