martes, 23 de julio de 2013

"Final del laberint. Poema XI", de Salvador Espriu

XI

Endins de la boira
de l'alba,
què veies, caçador,
què veies ara:
home, cérvol, arbre?
Guarda el teu ràpid dard,
deixa la fina llança.
Penetraràs millor
en el secret d'aquesta
profunda vida clara,
tan solitària,
si la fereixes amb
destral ben afilada.
Però mira'm abans,
enllà de l'hora calma.
Endevina què sóc
a la vora de l'aigua.

Salvador Espriu


XI

Dentro de la niebla
del alba,
¿qué veías, cazador,
qué veías ahora:
hombre, ciervo, árbol?
Guarda tu rápido dardo,
deja la fina lanza.
Penetrarás mejor
en el secreto de esta
profunda vida clara,
tan solitaria,
si la hieres con
hacha muy afilada.
Pero mírame antes,
más allá de la hora calma.
Adivina que estoy
al lado del agua.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario