"Set poemes d¡aniversari, I", de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

A Toni Turull, molt afectuosament

I

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell,
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

Miquel Martí i Pol ("Set poemes d'aniversari", Estimada Marta, 1977-1978)


***


A Toni Turull, muy afectuosamente

I

Mírame los ojos que ninguna oscuridad vence.
Llego de un verano con demasiadas lluvias,
pero llevo fuego en la raíz de las uñas
y no tengo ningún moratón por los rincones
de la piel del recuerdo.
En abril se cumplirán años del desbarajuste,
siete años, cosidos con una aguja de oro
a la arena del tiempo,
más allá de las playas para que la mar los lave
y el sol y el viento hagan diademas.
Mírame los ojos y olvida el cuerpo pesado,
la habitación cerrada, los largos silencios;
de todo esto soy rico, y de otras cosas,
pero no me tienta la frialdad del vidrio
y sobrevivo, aguas arriba del sueño,
tenaz como siempre.
Mírame los ojos. Puedes leer el regreso.

Miquel Martí i Pol ("Set poemes d'aniversari", Estimada Marta, 1977-1978)
(Versión de Pedro Casas Serra)