“Capfoguer”(Morillo), (9ª estrofa), de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

Passen els anys i tota flor es marceix.
Passen els anys i escataran l'estuc
apegalós amb que els anys han cobert
la claredat diàfana del mur.
Des de molt lluny em miro tants d'estius
desmesurats. No em demanéssiu pas
que corregeixi res d'allò que he escrit.
Allò que he escrit no és, potser, exemplar,
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor -ho puc ben dir- exemplar.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)


Pasan los años y toda flor se marchita.
Pasan los años y levantarán el estuco
pegajoso con que los años han cubierto
la claridad diáfana del muro.
Desde muy lejos miro tantos veranos
desmesurados. No me pidáis
que corrija nada de lo que he escrito.
Lo que he escrito no es, quizás, ejemplar,
pero lo amo con un profundo amor,
con un amor -bien lo puedo decir- ejemplar.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra)