“Capfoguer”(Morillo), (3ª estrofa), de Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)

Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu.
L'ordre perfà la solitud extrema
i converteix el joc en profecia.
Cap gest sobrer, i el lent fluir dels mots
que no transmuta en pols aquest silenci.
Un fosc accent, una fosca presència
prou persistent, tanmateix, per somoure
l'aigua quieta del pou del capvespre.
Un fosc accent, una espiral insòlita
que engendra mots i els engoleix alhora.
Toca amb les mans tot aquest munt de cendra.
A l'empedrat del mar hi neixen fulles
i al bosc ombriu hi nien tots els peixos.
Dret i revés s'empelten i es confonen.
Qui té més veu que cridi més que els altres
i els mati tots amb la mateixa daga.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)


Ningún gesto de más. Todo medido y breve.
El orden concluye la soledad extrema
y convierte el juego en profecía.
Ningún gesto de más, y el lento fluir de las palabras
que no transmuta en polvo este silencio.
Un oscuro acento, una oscura presencia
bastante persistente, aun así, para remover
el agua quieta del pozo del atardecer.
Un oscuro acento, una espiral insólita
que engendra palabras y las traga a la vez.
Toca con las manos todo este montón de ceniza.
En el empedrado del mar nacen hojas
y en el bosque umbrío anidan todos los peces.
Derecho y revés se injertan y se confunden.
Quién tenga más voz que grite más que los otros
y los mate a todos con la misma daga.

Miquel Martí i Pol (Estimada Marta, 1977-1978)
(versión de Pedro Casas Serra