domingo, 5 de agosto de 2018

"TANIT" de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

TANIT

En va la pluja malda per apagar les brases
que socarren els núvols. Suara ha travessat
una noia amb les galtes pintades de carmí
i el front de purpurina. L’he vista que enlairava
les mans com si volgués caçar un bri de cosa
i n’ha plegat banderes.
Et miro, ara que parles. Tanit, i em fas pensar
en el salzes de branques feréstegues que feien
escorta al camp del Dimoni – hi anàvem
amb bicicletes i enfilàvem móres
en arestes de blat -, branques esquives.
M’allunyaré de tu, Tanit, fins que el teu cap
no sigui el d’una agulla clavada en un retall
de crepsetí lluent:
la muntanya em rebrà amb braçades de fonoll
- en mastegar-ne un brot oblidaré els topants -
i la pluja, corser amb brases dins els ulls,
s’afuarà a ponent.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


TANIT

La lluvia trata en vano de apagar las brasas
que socarran las nubes. Ahora mismo ha cruzado
una chica, los pómulos pintados con carmín
y la frente de púrpura. He visto que elevaba
las manos como para cazar una brizna de algo
y que ha renunciado.
Mientras hablas, te miro. Tanit, me haces pensar
en los sauces de ramas salvajes que escoltaban
el campo del Demonio - íbamos
en bicicleta y ensartábamos moras
en aristas de trigo -, ramas esquivas.
Me alejaré de ti, Tanit, hasta que tu cabeza
sea la de una aguja clavada en un pedazo
de raso reluciente:
me recibirá el monte con brazadas de hinojo
- al masticar un brote olvidaré pesares -
y la lluvia, corcel con brasas en los ojos,
se aguzará a poniente.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

2 comentarios:

  1. Creo que tanto en catalán como en castellano se escribe igual: Tanit y se pronuncia Tánit.
    Disculpa el retraso en contestarte

    ResponderEliminar