Afanyem-nos

AFANYEM-NOS

Missenyora la Mort

ha volgut visitar-me

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Afanyem-nos

que arribarà el capvespre

i no ens n’adonarem i serà fosc.

I la vesprada és freda,

que la lluna és maldestra

i té un afany de sang,

que observa, mirall blanc, i riu de la desfeta.

Afanyem-nos,

que és curta la travessa i molt més la baixada.

I la pedra rodola i s'esmuny.

Negre serà demà – Negre serà per sempre.

I tot és Negre sempre:

On el no-res ens espera impacient.

Afanyem-nos,

perquè la llum s'escurça,

i arribarà la nit abans no ens n’adonem.

Tot i que l'esperem, vindrà de sobte

perquè des que naixem comencem a morir.

I no som arrels fortes

sinó fulles marcides

que pels aires s'enduu la tempesta.

Afanyem-nos,

perquè la mort s'amaga darrere la porta.

No sabem quan ni a qui

durà l'últim sospir

i sobre el cap més ferm caurà la seva espasa.

Pere Casas Serra (19-05-2015)

DÉMONOS PRISA

Mi Señora la Muerte

ha querido visitarme

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Démonos prisa

que llegará la tarde,

no nos daremos cuenta y se hará oscuro.

Y el crepúsculo es frío,

que la luna es inhábil

y tiene afán de sangre,

que observa, espejo blanco, y ríe del desastre.

Démonos prisa,

que el recorrido es corto y aún lo es más el descenso.

Y la piedra rueda y escurre.

Negro será mañana – Negro será por siempre.

Y todo es Negro siempre:

donde la nada nos espera impaciente.

Démonos prisa,

porque la luz se acorta,

y llegará la noche antes de darnos cuenta.

A pesar de esperarla, vendrá de golpe

pues desde que nacemos rompemos a morir.

No siendo raíces fuertes

sino hojas marchitas

que en el aire se lleva la tormenta.

Démonos prisa,

porque la muerte se esconde tras la puerta.

No sabemos cuándo ni a quién

traerá el postrer suspiro

y sobre qué cabeza se abatirá su espada.

Pedro Casas Serra (19-05-2015)