martes, 7 de agosto de 2018

"Encara que mil molles de melangia ballin..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l’oratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Aunque mil migas de melancolía bailen
movidas por tristes hilos de lluvia sin surco,
amor, ahora te convoco, vuelo claro de mariposa:
sal de la bodega donde el tiempo ha encerrado tu vino.
¡Que el levante disperse una pizca de verbena!
¡Planea sobre las nubes con alas de mayo!
¡Acerca tu sombra con cortejo de cintas,
pon colgaduras en el cielo, estrellas en las azoteas!
Y traenos en carroza un viejo sol con chistera
y un chorro de serpentinas que cubra todo el mundo.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario