-cementiri
alternatiu-
GOS
Vaig
canviar l'udol i l'emboscada
per
un tarannà dòcil, indolent,
vaig
abdicar d'un cor de llop salvatge
per
jeure al bol de la seguretat.
En
recompensa, sé que em vau estimar.
Jo
encara us lleparia
les
mans, els peus, la cara,
el
furor vertebral del vostre cos.
No
vull que passeu pena en recordar-me,
però
no us avergonyiu si de vegades
ploreu
pels qui no hi són.
Quin
gran luxe és ser feble quan s'ha nascut potent,
aprendre
a renunciar, a rebaixar l'esperit,
a
triomfar deixant que el domador somrigui!
La
derrota sovint és la victòria.
Deixat
guanyar:
els
llops la passen magra.
Eduard Sanahuja (Compàs d'espera, 2006)
-cementerio
alternativo-
PERRO
El aullido
cambié y la emboscada
por un talante
dócil, indolente;
de un corazón
de lobo, abdiqué
por yacer junto
al cuenco del asilo.
En recompensa,
sé que me quisistéis.
Aún os lamería
manos, y pies, y
cara,
y el furor
vertebral de vuestro cuerpo.
No quiero que
sufráis al recordarme,
mas no os
avergoncéis si alguna vez
lloráis por
quien no está.
Qué gran lujo
es ser débil tras nacer poderoso,
aprender a
abdicar, a atenuar el espíritu,
¡a triunfar
dejando que el domador sonría!
A veces la
derrota es la victoria.
Déjate ganar:
los lobos pasan
hambre.
Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario