"AMOR A LA SAFOR 0" de Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

AMOR A LA SAFOR 0

Vull escriure't uns versos terribles i veneris,

versos antropofàgics, letals i criminals.

Ja que no sé matar-te et llenço un malefici,

et feriré amb uns mots com eriçons de mar.

Amb el teu cos faré una estepa gelada

on els teus dits serán senyals fossilitzats,

el teu ventre un taüt lacrat de primaveres

i els teus ulls els esfínters del fred abdominal.

Vull tallar-te els cabells, cosir-te cremalleres,

violar els teus secrets, arrencar-te els ullals,

fagocitar-te el crani, la innoble calavera,

alimentar-me els somnis amb fluxos amorals.

No serà dolorós, no sagnaràs de veres:

prendré tota la cura d'un bon profesional.

Eduard Sanahuja (En defensa pròpia, 1994)

AMOR EN LA SAFOR 0

Quiero escribirte versos terribles y venereos,

versos antropofágicos, letales y homicidas.

Ya que no sé matarte te arrojo un maleficio,

te heriré con palabras como erizos de mar.

Formaré con tu cuerpo una planicie helada

donde serán tus dedos marcas fosilizadas,

tu vientre un ataúd lacrado de alegrías

y tus ojos esfínteres del frío abdominal.

Quiero cortarte el pelo, coserte cremalleras,

violar tus secretos, sacarte los colmillos,

fagocitarte el cráneo, la innoble calavera,

alimentar mis sueños con flujos amorales.

No será doloroso, no sangrarás de veras:

pondré todo el cuidado de un buen profesional.

Eduard Sanahuja

(Versión de Pedro Casas Serra)