És l'instant que el teu peu, transparent i glaçat,
pesa, damunt del cor que flota, desvetllat...
L'estranya voluptat d'anar a fons s'exacerba,
i la pau de l'abisme ens va cobrint... Ah, prest
vola, silenciosa, entre els estels i l'herba,
esquerpa verge en ruta cap a un etern oest.
Màrius Torres (15 de febrer, 1942)
A la noche
Es el instante que tu pie, transparente y helado,
sobre el corazón pesa, que flota, desvelado...
La extraña voluntad de ir a fondo exacerba
y la paz del abismo nos va cubriendo... Ah, presta
vuela, silenciosa, entre hierba y estrellas,
virgen arisca en ruta hacia un oeste eterno.
Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario