"Gener" de Màrius Torres

O transparència dolorosa
d'aquest matí d'hivern!
La vasta calma lluminosa
sobre el silenci extern,

com la paraula d'un artista
malalt d'oci i record,
té la dolcesa tèbia i trista
d'una elegia d'or.

Ara la terra és nua i bella.
La pau és l'ultim vel
de cada línia que cisella
la claredat del cel.

La claredat, severa glòria
sobre el paisatge mort...
Així il.lumina la memòria
l'hivern del meu record.

Allí també, viva nuesa,
tot és daurat i blau,
i l'aire és clar, d'una tristesa
tèbia com una pau.

Quan en una ànima es despulla
cada branca d'ahir,
és nou dolor, novella fulla
en tanys que han de morir;

és per aixó, trèmula espina,
que la delícia em puny
de l'any serè que s'encamina
cap al tombant de juny,

quan, com endins d'una ferida
un bes amarg i obscur,
sento fluir en la meva vida
la saba del futur...

-O transparència dolorosa,
si, igual que tu, el meu cor
fos una calma lluminosa
sobre un silenci d'or!-

Màrius Torres



Enero

¡Oh transparencia dolorosa
de mañana de invierno!
La vasta calma luminosa
sobre el silencio externo,

como palabra de un artista,
de ocio y recuerdo enfermo,
tiene dulzura triste y tibia
de una elegía de oro.

La tierra está desnuda y bella.
La paz es final velo
de cada linea que cincela
la claridad del cielo.

La claridad, severa gloria
sobre el paisaje muerto...
Así ilumina la memoria
el frío del recuerdo.

Allí también, desnudez viva,
todo es oro y azul,
y el aire es claro, con tristeza
tibia como la paz.

Cuando en un alma se desnuda
cada rama de ayer,
es un dolor, una hoja nueva
lista para morir;

por eso es, trémula espina,
que la delicia me penetra
del año nuevo que camina
hacia el vuelco de junio,

cuando, cual dentro de una herida
beso amargo y oscuro,
siento fluir lenta en mi vida
la savia del futuro...

-¡Oh transparencia dolorosa,
si, como tú, mi corazón
fuera una calma luminosa
sobre un silencio de oro!-

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)