jueves, 11 de noviembre de 2021

Baptisme de jueus (Apocalipsi 21: 8)


 

BAPTISME DE JUEUS

1391-1492

 

5 d'agost de 1391

Atiats pels que predicaven que tot era permès contra els jueus,

el dissabte, dia 5 d'agost, la multitud va caure furiosa sobre el Call de Barcelona.

La sang va córrer pels carrers i a dins les cases;

hom no va respectar vells, dones ni criatures.

Un crit immens d'esglai i de dolor va pujar fins al cel,

però res no va moure a pietat als malfactors enfollits.

Els malaurats jueus, per salvar-se, demanaven ser batejats.

Tres-cents varen morir. El Call no es refaria mai.



25 de novembre de 1412

Condemnat a la darrera pena Guillem Serratós, de Franciac,

acusat d'haver mort un jueu gironí, Vidal Petit,

quan el sentenciat era al peu de la forca, va sortir

d'entre els qui havien anat a presenciar l'execució,

Josep Estruc Benet, prohom jueu, i avançant-se,

amb astorament de tothom, pregà al governador que alliberés el reu,

que ell, inspirat pel Sant Crist, es convertiria immediatament.

La petició fou atesa tot seguit i Estruc Benet fou solemnement batejat.

 

31 de març de 1492

Els reis Catòlics varen dictar, el 31 de març de 1492,

l'inexorable decret d'expulsió dels jueus, concedint-los

el termini de tres mesos perquè sortissin de la Península

- on moltes famílies feia més de quatre segles que hi vivien.

Abandonats de tothom, amenaçats amb l'esclavatge o la mort,

els jueus varen preparar-se per a emprendre el trist camí de l'exili.

Però n'hi havia que no sabien deixar els llocs estimats:

a la ciutat de Segòvia, a Castella, els hebreus varen romandre tres dies

en el cementiri de llurs passats, regant la terra amb els seus plors.

 

Pere Casas Serra (17-08 a 04-11-2021)

 

 


BAUTISMO DE JUDÍOS

1391-1492

 

5 de agosto de 1391

Animados por quienes predicaban que todo estaba permitido contra los judíos,

el sábado, día 5 de agosto, la multitud cayó furiosa sobre la Aljama de Barcelona.

Corrió la sangre por las calles y dentro de las casas;

no se respetó a viejos, ni a mujeres, ni a niños.

Un grito inmenso de angustia y de dolor se elevó al cielo;

pero nada movió a piedad a los enloquecidos malhechores.

Los desdichados judíos, para salvarse, pedían ser bautizados.

Trescientos murieron. La judería no se reharía nunca.

 

25 de noviembre de 1412:

Acusado de haber matado a Vidal Petit, un judío gerundense,

Guillem Serratós, de Franciac, fue condenado a la última pena. 

Cuando el sentenciado estaba al pie de la horca, surgió,

de entre quienes habían ido a presenciar la ejecución,

Josep Estruc Benet, prohombre judío, y avanzándose,

con asombro de todos, rogó al gobernador que liberara al reo,

que él, inspirado por el Santo Cristo, se convertiría inmediatamente.

La petición fue atendida al instante y Estruc Benet fue solemnemente bautizado.

 

31 de marzo de 1492:

Los reyes Católicos dictaron, el 31 de marzo de 1492,

el inexorable decreto de expulsión de los judíos, concediéndoles

el plazo de tres meses para que salieran de la Península

- donde muchas familias hacía más de cuatro siglos que vivían.

Abandonados por todos, amenazados con la esclavitud o la muerte,

los judíos se prepararon para emprender el triste camino del exilio.

Pero los había que no sabían dejar los lugares queridos:

en Castilla, en la ciudad de Segovia, los hebreos permanecieron tres días

en el cementerio de sus antepasados, regando la tierra con su llanto.


Pedro Casas Serra (17-08 a 04-11-2021)

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario