miércoles, 1 de abril de 2020

Furgant per les llivanyes i juntures... de Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

Furgant per les llivanyes i juntures
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA-ANTÒNIA SALVÀ

Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca; entre mac
i mac d’oblit; entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel.
Et sé i em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivella pedra de silenci opac
- dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)


Hurgando por las grietas y fisuras
encontré el viejo dragón aún encarnizado.
MARIA-ANTÒNIA SALVÀ

Hurgando por las grietas y fisuras
de esta pared seca; entre guijarro
y guijarro de olvido; entre las piedras duras
de ciega desmemoria que soportas,
te sé. Y saberte me da tierra, raíz.
Te sé y me sé, en el espejo fiel
de tu poema, encarnizadamente
piedra agrietada de silencio opaco
- mujer reptil, mujer monstruo, mujer dragón,
como el cactus, como tú, superviviente.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario