viernes, 3 de abril de 2020

VELS DE CEBA O LA DANSA SECRETA de Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

VELS DE CEBA O LA DANSA SECRETA

Ran de l’aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d’ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d’aram
secreta.

Mans de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig
translúcid
- ran de l’aigüera -
mantellina de núvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l’embolcall
d’una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
- ran de l’aigüera -
la dansa secreta.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)


VELOS DE CEBOLLA O LA DANZA SECRETA

Junto al fregadero
manos de mujer desnudan
danzas de velos
de cebolla, raíces
de luz y de sombra
prendida y desprendida,
telas de telaraña
encendida,
jirones
de flor de cobre
secreta.

Manos de mujer
tejen
y destejen
un deseo
translúcido
- junto al fregadero -
toca de novia
desnuda y defendida,
de criatura atada
en el envoltorio
de una intacta
promesa.

Manos de mujer saben,
pero desisten:
cada día cierran
y ciegan y olvidan
- junto al fregadero -
la danza secreta.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario