Amb el cos empalat... de Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

Amb el cos empalat

en eix de fosques pàtries

fugen i arriben

a pàtries més benignes.

Però els ulls, orfes

de llum, percacen àvids

l’engruna verge

d’una màtria abolida.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

Con el cuerpo empalado

en eje de oscuras patrias

huyen y llegan

a patrias más benignas.

Pero los ojos, huérfanos

de luz, persiguen ávidos

la migaja virgen

de una matria abolida.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

(Versión de Pedro Casas Serra)