SETMANA
SANTA
Surt
una mica ajupit del cotxe
i
es redreça amb un gest, amb por
d'arrossegar
els peus. Al forn
compra
una barra de pa
que
paga amb monedes d'un grapat
que
duu a la butxaca.
Encén
els llums de la casa,
foragita
l'ombra que ha deixat
tort
el marc d'un quadre.
Canvia
l'abric per un jersei vell.
Sopa
davant la tele mentre fulleja
amb
desesma un diari gratuït.
Despenja
el telèfon per si hi ha missatges;
obre
i tanca la nevera buida.
La
vida és una puta venjativa
que
li passa comptes amb el verdet
brut
d'una ràbia encalmada.
Existir
és fosc, ja no xucla llet
d'una
dona. Déu no existeix.
Ha
mort el Fill; ara el Pare és sol.
Mals
temps per a la lírica. Agafa
un
ganivet i amb la tinta dels ulls
escriu
aquest poema.
Francesc Parcerisas (Dos
dies més de sud,
2006)
SEMANA
SANTA
Sale
un poco agachado del coche
y se
endereza con un gesto, con miedo
de
arrastrar los pies. En el horno
compra
una barra de pan
que
paga con monedas de un puñado
que
lleva en el bolsillo.
Enciende
las luces de la casa,
echa
la sombra que ha dejado
torcido
el marco de un cuadro.
Cambia
el abrigo por un jersey viejo.
Cena
delante de la tele mientras hojea
con
desánimo un diario gratuito.
Descuelga
el teléfono por si hay mensajes;
abre
y cierra la nevera vacía.
La
vida es una puta vengativa
que
le pasa cuentas con el verdín
sucio
de una rabia calmosa.
Existir
es oscuro, ya no chupa leche
de
una mujer. Dios no existe.
Ha
muerto el Hijo; ahora el Padre está solo.
Malos
tiempos para la lírica. Coge
un
cuchillo y con la tinta de los ojos
escribe
este poema.
Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario