viernes, 6 de junio de 2014

Hablando con Salvador Espriu en el cementerio de Sinera IV

"Las arañas hilaban
palacios de rey,
estancias que aprisionan
pasos de invierno.
Las barcas de Sinera
no salen más,
los caminos del agua
se estropearon.
No puede el sol colgar,
para ojos ciegos,
damascos de las fiestas
sobre el hielo.
No suenan en las rieras
los cascabeles.
Avanzo por hileras
de cipreses."
SALVADOR ESPRIU ("Cementiri de Sinera, VI, 1946)
(Versión de Pedro Casas Serra)




Como en el cine en que uno
se sienta en la butaca y ve
pasar frente a sí historias
e incidencias, ésto y aquello,
lloros y carcajadas,
así habita el poeta
un mundo imaginario.

No creas lo que dice,
mas déjate llevar
por el vuelo de las palabras
que, no por falso, es menos
real que el otro:
vive un momento el sueño
de la felicidad.

PEDRO CASAS SERRA (25-02-2013)


*


PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU AL CEMENTIRI DE SINERA IV

"Les aranyes filaven
palaus de rei,
estances que empresonen
passos d'hivern.
Les barques de Sinera
no surten més,
perquè els camins de l'aigua
són fets malbé.
El sol no pot estendre,
per els ulls cecs,
domassos de les festes
damunt el gel.
Als rials ja no sona
cap cascavell.
Avanço per rengleres
de xiprers."
SALVADOR ESPRIU ("Cementiri de Sinera, VI, 1946)


Tal com al cine, en qu'un
seu al seient i veu
passar al davant històries
i facèsies, amb ets
i uts i plors i riures,
així el poeta viu
a un món imaginari.

No et creguis el que diu,
però deixat portar
pel vol de les paraules,
que, no per fals, és menys
real que l'altre:
viu un moment el somni
de la felicitat.

PERE CASAS SERRA (25-02-2013)

No hay comentarios:

Publicar un comentario