martes, 3 de junio de 2014

Parlant amb Salvador Espriu en el cementiri de Sinera I

PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU

EN EL CEMENTIRI DE SINERA


Camí del cementiri

de Sinera, cavalls

arrosseguen els eixos

del carro de la mort.


No és forta la pujada

però els peus no voldrien

fer el vial dels xiprers

que s’alcen a la fi.


El poble queda enrere

i el mar, vastíssim, s’obre

als ulls, blau que es perllonga

allà on comença el cel.


Rere reixes de ferro,

polida, es mostra a tu

la ciutat dels delmats,

i a la porta d’un nínxol

et saluda Espriu.

 

Pere Casas Serra (2013-03-02)

 

 

 

HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU

EN EL CEMENTERIO DE SINERA I


Camino del cementerio

de Sinera, caballos

arrastran los ejes

del carro de la muerte.


No es dura la subida

pero los pies no querrían

tomar la cuesta de los cipreses

que se alzan al final.


El pueblo queda atrás

y el mar, vastísimo, se abre

a los ojos, azul que se prolonga

donde comienza el cielo.


Tras la verja de hierro,

pulcra, se muestra a ti

la ciudad de los muertos,

y en la puerta de un nincho

te saluda Espriu.

 

Pedro Casas Serra (2013-03-02)

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario