miércoles, 27 de noviembre de 2013

Just queia la tarda...

JUST QUEIA LA TARDA…


Just queia la tarda quan et vaig conèixer

un dia d’estiu de l’any 92, a

l’hora que les llums es fonen amb les ombres

i una aura màgica ens envolta

anunciant que quelcom està per succeir.


Tenies l’aspecte d’un estudiant perdut en un examen.


Enllaçàrem les mans i

sentírem fondre els nostres polsos,

t’atansares

i ens vam xuclar l’alè l’un a l’altre

mentre ens descobríem,

obrint el cofre d’un tresor que espero duri sempre.


Pere Casas Serra (02-10-1992)



JUSTO ANOCHECÍA...


Justo anochecía cuando nos conocimos

un día de verano del 92, en

la hora que la luz se funde con las sombras

y nos envuelve un aura mágica

anunciando que algo va a ocurrir.


Tenías el aspecto de un estudiante perdido en un examen.


Enlazamos las manos,

aspiramos nuestro aliento

mientras nos descubríamos

observando un tesoro que espero dure siempre.


Pedro Casas Serra (02-10-1992)

2 comentarios:

  1. Ese primer encuentro siempre deja huella.
    Muy expresivos y sentimentales versos, que te harán sentir añoranza.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No olvides que el poeta es un fingidor, y que la poesía le importa más que la circunstancia.

      Un abrazo.

      Eliminar