martes, 29 de enero de 2019

"Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

II

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.

La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.

L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.

Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
 


II

¡Observa! ¡Tenemos las manos del mismo tamaño!
¡Las mías por grandes y las tuyas por pequeñas!
¡Ves! El pájaro oscuro ha bajado a la ola
y el pez de luz se ha recogido en la rama.

La rama es agua y la ola saca hojas.
El pez oscurece entre el velamen del aire.
El pájaro es luminoso. La luna, submarina.
¡Observa! Tenemos las manos del mismo tamaño.

La ola transporta fruta a placer del viento.
La rama rompe los arrecifes del atardecer.
Luna de nácar, abundancia de niebla
nos cambian la casa y la ternura.

Ya ni sabemos donde se han encontrado, amor,
nuestras manos del mismo tamaño.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario