L'ANGOIXAT
La cicatriu
em divideix
en dues parts
l’aixella.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
El que tenen de bo els problemes
és que un de major
n’oculta els menors,
el mateix que un núvol, gros i negre,
cobreix les nubècules lleugeres de cotó.
I ja no és important el temps, bo o dolent,
si farà fred o calor,
o l'espera d'una multa d'Hisenda
o una resolució judicial,
sinó només la grandària d'una ferida:
si cicatritza bé, si no supura,
si va tancant-se
i ja no queda res
del mal que la causà.
Són complicades les coses
- som complicats -
no en tenim prou amb viure al dia:
aixecar-nos, dutxar-nos,
vestir-nos i sortir al carrer
no és suficient.
Volem garanties:
sobre la setmana que ve,
el mes que ve,
l'any pròxim.
I com més, millor.
Ens corroeixen els dubtes
i observem atentament cada punt
d'aquesta cremallera
que ens separa de nosaltres mateixos,
que desitjaríem veure tancada
i nosaltres, fora de perill, a l'altra banda.
Però a les dues bandes
estem nosaltres també,
no hi ha cremalleres per a la inquietud.
Per si no ens n’havíem adonat,
el mal forma part de nosaltres.
Pere Casas Serra (20-06-2017)
EL ANGUSTIADO
La cicatriz
me divide
en dos partes
la axila.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Lo bueno de los problemas
es que uno mayor
oculta los menores,
al igual que una nube, negra y gorda,
tapa las nubecillas ligeras de algodón.
Y ya no es importante el tiempo, bueno o malo,
si hará calor o frío,
o la espera de una multa de Hacienda
o una resolución judicial,
sino solo el tamaño de una herida,
si cicatriza bien, si no supura,
si va cerrándose
y ya no queda nada
del mal que la causó.
Son complicadas las cosas
- somos complicados -
no nos basta con vivir al día:
levantarnos, ducharnos,
vestirnos y salir a la calle
no es suficiente.
Queremos garantías:
sobre la semana que viene,
el mes que viene,
el año próximo.
Y cuantas más, mejor.
Nos corroen las dudas
y observamos atentamente cada punto
de esa cremallera
que nos separa de nosotros mismos,
que desearíamos ver cerrada
y nosotros, a salvo, al otro lado.
Pero en los dos lados
estamos nosotros también,
no hay cremalleras para la inquietud.
Por si no nos habíamos dado cuenta,
el mal forma parte de nosotros.
Pedro Casas Serra (20-06-2017)
No hay comentarios:
Publicar un comentario