III
FORAVILERS
Junts hem menjat
- foravilers de
tarda -
ametllons verds
de la branca més
alta
robats d’un hort
sense porta ni
tanca,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben
sols
amb lletra clara,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits
entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
III
FORASTEROS
Juntos hemos comido
- forasteros de
tarde -
almendrucos verdes
de la rama más alta
robados de un huerto
sin puerta ni valla,
¡ay, no la muerdas
la almendra amarga!
Borrábamos
lecciones
detrás de los
árboles
de maestros y
vecinos:
esta página
la escribíamos
solos
con letra clara,
¡ay, no la muerdas
la almendra amarga!
Salpicada de noche
la bata blanca
y los dedos teñidos
medio olvidábamos
del corazón del
almendruco
la almendra amarga,
ay, no la muerdas,
todavía, amigo.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario