jueves, 18 de octubre de 2018

"Avui, vint-i-u de desembre..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

Tombant


Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta.
Anònim


I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses…

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
 


Giro


Una mujer sin un hombre
es como un pez sin bicicleta.
Anónimo


I

Hoy, veintiuno de diciembre,
he salido al balcón:
bajo una lluvia que ya amainaba
he visto las macetas, las ollas, los botes
de conserva plantados de pitas,
cintas, begonias, geranios y cactus,
de cabellera de la reina
y de alegría de la casa.
Y el jazmín, que si se muere o no se muere.

Hacía muchos días que no salía al balcón
corriendo detrás de amores y otras cosas...

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario