sábado, 16 de octubre de 2010

"Ara que em torna el foc de viure..." de Màrius Torres

Ara que em torna el foc de viure,
avar, com d'un ocult tresor,
el capvespre sembla somriure
com l'ànima d'algú que mor.

Quina llum tan freda i tan alta!
Quin silenci les ombres fan!
¿Tu saps la paraula que els falta,
cor meu, que balbuceges tant?

Màrius Torres


Hoy que me vuelve el ánsia de vivir,
oculta, cual tesoro,
el ocaso parece sonreír
como alma de quien muere.

¡Qué luz más alta y fría!
¡Qué silenciosas sombras!
¿Conoces la palabra que les falta,
corazón mío, que farfullas tanto?

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)

2 comentarios:

  1. ¡Qué bello poema de Marius Torres y que maravillosa versión castellana escrita por ti!

    Un lujo de lecturas. Mis aplausos.

    Candela

    ResponderEliminar
  2. Me alegra mucho saber que te ha gustado, Candela, gracias por decírmelo.

    Un fuerte abrazo.
    Pedro

    ResponderEliminar