"Entre l'herba i els núvols" (Tannkas de Màrius Torres)

El dia

Que vives semblen
entre l'herbe i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.

A la finestra
de la meva enyorança,
els miosotis
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.


El día

¡Qué vivas parecen
entre la hierba y las nubes
las sombras frágiles!
El viento las esparce;
la niebla las apaga.

En la ventana
de mi nostalgia,
los nomeolvides
se marchitan al ver
siempre el mismo paisaje.



Arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs creixer una flama!


Árbol

Vives en el aire.
De noche vas de la tierra
a las estrellas.
¡Cuando hayas muerto, aún
harás crecer la llama!



L'amor

El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui l'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.

Pel teu somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta.


El amor

Tu nombre llena
de sol los brazos trémulos
de quien te acoge.
En mí, su alegría
alumbra cual la luna.

Por tu sonrisa,
laguna calma, vaga
el Desconsuelo...
Como la vela rígida
de una barca muy lenta.



La nit

Illa que flotes
en un mar de silenci
- cor meu en vetlla!
Nit suau, els teus passos
pesen i me l'enfonsen.

Còdol anònim,
sota una onada d'ombra...
Oh, desarrela'm
de l'alveol d'argila,
aigua d'estrelles altes.

A la llacuna
la nit sembla més àvida
d'ombres, de gérmens.
L'aigua bat en silenci;
la meva ànima és aigua.

Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
¿com has pogut trobar-me?


La noche

Isla que flotas
en un mar de silencio
- corazón mío en vela!
Suave noche, tus pasos
pesan y me lo hunden.

Guijarro anónimo,
bajo una ola de sombra...
¡Oh, desarráigame
del alvéolo de arcilla,
agua de altas estrellas!

La noche, en la laguna,
aparece más ávida
de sombras y de gérmenes.
Bate el agua en silencio;
mi alma es agua.

Yo soñaba
ruiseñores, jilgueros...
Pájaro que cantas,
ahora que estoy despierto,
¿cómo me has encontrado?



La mort

Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.


La muerte

Hojas de chopo,
quien cual vosotras
tuviera en la ribera
el vivir tan sensible,
la muerte tan secreta.



Rosa

Com si em diguessis
mentre t'esfulla l'aire:
- Morir és tan fácil!
I tot en mi et contesta:
- Tan fàcil, a una rosa.


Rosa

Tal si dijeses
al deshojarte al aire:
- ¡Morir es fácil!
Todo en mí te contesta:
- ¡Fácil para una rosa!


Màrius Torres
(versión española de Pedro Casas Serra)