"¿Per què és trista la font que s'ha estroncat..." de Màrius Torres

¿Por qué é triste una fonte que secou?
¿E o sol quando anoitece?
Teixeira de Pascoaes

I

¿Per què és trista la font que s'ha estroncat
i el sol quan va a la posta?
¿És que més que el futur, Déu meu, em costa
rendir-te el meu passat?
Si et sacrifico l'ímpetu de la meva esperança,
si el meu timó sols navega al teu vent,
per què l'ala més lleu d'una recança,
folla igualment,
voldria sempre dur la meva nau enrera,
cap al país perdut
on són joves les fonts i el sol tot just nascut?
¿Què val el que m'espera?
No sóc avar sinó del que he viscut.

II

Però l'oblit esborra la llum de cada dia.
Si en l'ànima més feta al teu servei
el teixit més subtil d'orgull i melangia
encara és rebel.lia
contra la teva llei,
¿per què has fet, o diví Pare de la ironia,
tan bells els sentiments humans?
¿tan dolça la tristor, tan rara l'alegria
que mor abans?
¿Per què els poses tan dins de l'ànima que ens costa
creure en el seu pecat?
¿Per què és bella la font que s'ha estroncat
i el sol quan va a la posta?

Màrius Torres


I

¿Por qué es triste la fuente que está seca
y el sol cuando cuando anochece?
¿Es que más que el futuro, Dios, me cuesta
rendirte mi pasado?
Si sacrifico el ímpetu de mi nueva esperanza,
si mi timón sigue sólo tu viento,
¿por qué el ala más leve de una pena,
loca igualmente,
querría llevar siempre mi nave para atrás,
hacia el país perdido
donde nacen las fuentes y el sol justo ha salido?
¿Qué vale lo que espera?
Avaro sólo soy de lo vivido.

II

Pero el olvido borra la luz de cada día.
Si en el alma más hecha a tu servicio
un tejido sutil de orgullo y de tristeza
aún es rebelde
contra tu estricta ley,
¿por qué has hecho, Padre de la ironía,
tan bellos los humanos sentimientos?
¿tan dulce la tristeza, tan rara la alegría
que antes muere?
¿Por qué están tan adentro del alma que nos cuesta
creer en su pecado?
¿Por qué es bella la fuente que está seca
y el sol cuando anochece?

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)