miércoles, 9 de agosto de 2017

"SUPERSTICIÓ" de Jaume Subirana (Final de festa, 1989)

jueves, abril

SUPERSTICIÓ

.Sortint de bon matí comptava sempre deu
(passes fins a la porta), després seixanta-quatre
(graons fins al carrer), tres gols sota tres cotxes
i quantes noies maques del parc fins a l'escola.
Si no es deixava res -cap ritu, cap precepte-
el dia prometia.
......................Ara alguna vegada
hi torna, ho prova amb fe, reprèn els sortilegis
del nen xutant la llauna. La por d'equivocar-se,
la d'oblidar cap regla i fer malbé l'encant,
dóna ales a l'absurd: deixa de respirar
fins que no passi un taxi, compta graons, baranes...
Compleix, s'hi esforça en va; els dies no canvien,
els seus jocs, les manies, no compren ja destí.
Algun detall li falla. Fa temps era més fàcil.
Les coses l'obeïen, de petit.

Jaume Subirana (Final de festa, 1989)


jueves, abril

SUPERSTICIÓN

….Al salir muy temprano contaba siempre diez
(pasos hasta la puerta), después sesenta y cuatro
(escalones hasta la calle), tres goles bajo tres coches
y cuántas chicas guapas del parque hasta la escuela.
Si no olvidaba nada -ningún rito, ningún precepto-
el día prometía.
…......................Ahora algunas veces
vuelve a hacerlo, lo prueba con fe, retoma sortilegios
del niño chutando latas. El miedo a equivocarse,
a olvidar alguna regla y echar a perder el encanto,
da alas al absurdo: deja de respirar
hasta que no pase un taxi, cuenta escalones, barandillas...
Cumple, se esfuerza en vano; los días no cambian,
sus juegos, las manías, no compran ya el destino.
Algo falla. Antes era más fácil.
Las cosas le obedecían, de niño.

Jaume Subirana (Final de festa, 1989)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario