jueves, 3 de agosto de 2017

"BEURE SOL" de Jaume Subirana (Final de festa, 1989)

BEURE SOL

.Glops lents. Ningú els destorba, es fan
més llargs a mida que el temps passa.
Cada vegada, obedients,
els llavis, com la cova, s'obren
davant les màgiques paraules
del gel que sura, dringadís.
Accepta sense ganes el tresor d'avui,
tot l'or color de llum filtrada,
vigila l'ombra que l'envolta amb avidesa:
ningú, no hi ha ningú. Què fa, doncs, ara?
Pot moure la cadira buida del davant,
que es vegi bé que és buida, mirar lluny.
.Avui vindrà, segur, li ho diu el cor.
I busca dintre seu monedes
amb què comprar la mica més d'espera.

Jaume Subirana (Final de festa, 1989)


miércoles, febrero

BEBER SOLO

….Tragos lentos. Nadie los estorba, se hacen
más largos a medida que pasa el tiempo.
Cada vez, obedientes,
los labios, como una cueva, se abren
ante las mágicas palabras
del hielo que flota, tintineante.
Acepta sin ganas el tesoro de hoy,
todo el oro color de luz filtrada,
vigila la sombra que lo rodea con avidez:
nadie, no hay nadie. ¿Qué hace, pues, ahora?
Puede mover la silla vacía de delante,
que se vea bien que está vacía, mirar lejos.
….Hoy vendrá, seguro, se lo dice el corazón.
Y busca en su interior monedas
con qué comprar un poco más de espera.

Jaume Subirana (Final de festa, 1989)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario