lunes, 28 de mayo de 2018

"VERSIÓ DE L’OZYMÀNDIES DE SHELLEY" de Enric Sòria (Arqueologia, 2012)

VERSIÓ DE L’OZYMÀNDIES DE SHELLEY

Vaig trobar un viatger vingut d’antigues terres
i em contà que al desert hi ha unes cames enormes
de pedra, sense tronc. I molt a prop d’allà,
mig colgat en l’arena, un rostre derruït.
En cella i llavi un gest de desdenyós imperi
prova que l’escultor sabia de passions,
i encara sobreviuen en la matèria morta
la mà que les fingí i el cor que alimentaren.
I a sota, el pedestal proclama aquesta frase:
Em diuen Ozymàndies, rei de reis. Poderosos,
mireu les meves obres i perdeu l’esperança”.
No resta res enlloc. I pels voltants arreu
del colosal naufragi, il.limitada i nua,
plana i s’estén pertot la solitària arena.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)



VERSIÓN DE OZYMANDIAS DE SHELLEY

Encontré un viajero venido de antiguas tierras
y me contó que en el desierto hay unas enormes piernas
de piedra, sin tronco. Y muy cerca de allí,
medio cubierta por la arena, una cabeza derribada.
En ceja y labio un gesto de desdeñoso imperio
prueba que el escultor sabía de pasiones,
y todavía sobreviven en la materia muerta
la mano que las fingió y el corazón que alimentaron.
Y debajo, el pedestal proclama esta frase:
Me llaman Ozymandias, rey de reyes. Poderosos,
mirad mis obras y perded la esperanza”.
Nada queda en ningún sitio. Y por los alrededores del
colosal naufragio, ilimitada y desnuda,
se cierne y extiende por todas partes la solitaria arena.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario