VERSIÓ
DE L’OZYMÀNDIES DE SHELLEY
Vaig
trobar un viatger vingut d’antigues terres
i
em contà que al desert hi ha unes cames enormes
de
pedra, sense tronc. I molt a prop d’allà,
mig
colgat en l’arena, un rostre derruït.
En
cella i llavi un gest de desdenyós imperi
prova
que l’escultor sabia de passions,
i
encara sobreviuen en la matèria morta
la
mà que les fingí i el cor que alimentaren.
I
a sota, el pedestal proclama aquesta frase:
“Em
diuen Ozymàndies, rei de reis. Poderosos,
mireu
les meves obres i perdeu l’esperança”.
No
resta res enlloc. I pels voltants arreu
del
colosal naufragi, il.limitada i nua,
plana
i s’estén pertot la solitària arena.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
VERSIÓN
DE OZYMANDIAS
DE SHELLEY
Encontré
un viajero venido de antiguas tierras
y
me contó que en el desierto hay unas enormes piernas
de
piedra, sin tronco. Y muy cerca de allí,
medio
cubierta por la arena, una cabeza derribada.
En
ceja y labio un gesto de desdeñoso imperio
prueba
que el escultor sabía de pasiones,
y
todavía sobreviven en la materia muerta
la
mano que las fingió y el corazón que alimentaron.
Y
debajo, el pedestal proclama esta frase:
“Me
llaman Ozymandias, rey de reyes. Poderosos,
mirad
mis obras y perded la esperanza”.
Nada
queda en ningún sitio. Y por los alrededores del
colosal
naufragio, ilimitada y desnuda,
se
cierne y extiende por todas partes la solitaria arena.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario