domingo, 27 de mayo de 2018

"SOMNI DE VALENTÍ" de Enric Sòria (Arqueologia, 2012)

SOMNI DE VALENTÍ

Posares a mi en lo llac inferior, en los llocs tenebrosos
en ombra de la mort. Sobre mi és confermada la tua
furor, e totes les tues ones aduguist sobre mi.
Psalm 88 (87)

La llum és un reflex dins l’aigua soma.
La seua resplendor extraviada
desperta l’adormit, però no l’allibera.
Davall la inexorable hostilitat dels astres
el nàufrag desconeix la sorra que l’habita.

¿Quin grop em va llançar en aquesta ribera
de fang que ignora l’alba?
¿Quin mareny és aquest que em faixa els membres?
Les aigües depravades on només s’hi pot beure
foc i sofre i tempesta, ¿amb quin nom les diré?
¿Qui sentirà el meu prec en la nit?”

Tot és silenci i fred i humiliació.
El vent abisma els peixos i encega les onades.
Davall la llum aliena, inaccessible,
el clam del presoner eixorda les esferes.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)



SUEÑO DE VALENTÍN

Pusísteme en el lago inferior, en los tenebrosos lugares
en sombra de la muerte. Sobre mí está conformado tu
furor, y tus olas todas trajiste sobre mí.
Psalm 88 (87)

La luz es un reflejo en la superficie del agua.
Su extraviado resplandor
despierta al dormido, pero no lo libera.
Bajo la inexorable hostilidad de los astros
el náufrago desconoce la arena que lo habita.

¿Qué vendaval me lanzó a esta ribera
de barro que ignora el alba?
¿Qué marisma es ésta que me faja los miembros?
Las aguas depravadas donde solo se puede beber
fuego, azufre y tormenta, ¿cómo las llamaré?
¿Quién escuchará mi ruego en la noche?”

Todo es silencio, frío y humillación.
El viento abisma los peces y ciega las olas.
Bajo la luz ajena, inaccesible,
el clamor del cautivo ensordece las esferas.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario