martes, 19 de junio de 2018

Encàrrec

ENCÀRREC


Visquem, puix que som vius, dols i plaers.

I no pensem que hi ha cap Faç Immensa

a l'hora greu de l'última partença.”

JOAN VINYOLI


Aquests exemples

trets de la vida dels pastors de fa mil anys

no em serveixen.

Quan em mori no vull un funeral religiós.


Ni vull esquela al diari,

prefereixo que creguin que segueixo viu,

penso que això m'allargarà la vida.


Hem quedat doncs que les exèquies siguin civils.


No aviseu a ningú

sinó a aquells que he vist els darrers dies.

Aquests de segur que em troben a faltar.


Que no hi hagi parlaments, si de cas un de curt al final

en què es donin les gràcies per venir.

Quin compromís pels qui parlin en públic:

si t'estimen, els costaran les paraules;

si no et coneixen, no valen la pena.


Cançons sí que en voldria però ben alegres,

tres musicals estaria bé,

espero que vingui la coral si encara hi canto.


Les meves cendres - perquè vull ser incinerat -

llenceu-les en un camí de Collserola

com jo vaig fer amb les de la meva mare.


Pere Casas Serra (24-05-2014)



ENCARGO


Vivamos, puesto que estamos vivos, penas y gozos.

Y no creamos que hay una Faz Inmensa

en la hora grave de la última partida.”

JOAN VINYOLI


Esos ejemplos

sacados de la vida de los pastores de hace mil años,

no me sirven.

Cuando muera, no quiero un funeral religioso.


Ni quiero esquela en el diario,

prefiero que crean que estoy vivo,

pienso que esto me alargará la vida.


Convenido está entonces: que mis exequias sean civiles.


Que no haya discursos. En todo caso, uno corto al final

para agradecer la asistencia.

Qué compromiso para quienes hablan:

si te quieren, les cuestan las palabras;

si no te conocen, no valen la pena.


Canciones sí que me gustaría pero alegres,

tres musicales estaría bien,

espero que vaya la coral si aún canto.


Mis cenizas - porque quiero que se me incinere -

esparcidlas en un camino de Collserola

como hice yo con las de mi madre.


Pedro Casas Serra (24-05-2014)

No hay comentarios:

Publicar un comentario