"Cançó a Mahalta" ("Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure...") de Màrius Torres

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.

Per aixó quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardi.

Màrius Torres



Canción a Mahalta

Hay estruendo de rosa abriéndose en sonrisa
que me dejas al irte,
y oscilación de rama entre dos aires, libre,
en el último cenit de tu brazo.

Por eso si estás lejos, y mi anhelo te piensa,
tu despedida en mí
me acerca tu recuerdo con el dulce temor
de adentrarme yo solo en un jardín.

Marius Torres
(versión de Pedro Casa Serra)