TRES LLIMONES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

TRES LLIMONES

Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja ha estat prou
per tu.
……..Cor seduït,
renuncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

TRES LIMONES

Enero benigno. Bajo
mucho aire verde, hoy
las cosas no se vuelven ariscas
ni es árido el lugar. Mira:
tres limones, puestos
sobre una tosca losa.
Porque se mojan de sol
y puedes considerar
sin duda ni prisa
la métrica sencilla
que los une, ¿crees
que significan algo?
Mira, y ya han sido bastante
para ti.
……...Seducido corazón,
renuncia desde ahora,
calla. No harás tuyo
el juego de los tres limones
sobre una tosca losa.
Ni sabrás levantar
protesta antes de perderlo.
Ningún sobresalto de la memoria
abolirá la plácida
forma de morirse
que tienen los recuerdos.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)