viernes, 28 de agosto de 2020

HORA BAIXA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

HORA BAIXA

Surto de casa, amb pressa
de veure’t, i em fa nosa
la cartera feixuga
de feina per després,
i et diuen per telèfon
que fa uns minuts tot just
que he sortit, i t’irrites
de pressa de sortir
a dir-me que tens feina,
que fins demà-
……………….I et crido
per telèfon, i em diuen
que fa uns minuts tot just
que has sortit, i no sé
si tornar-me’n-
……………….Desordre
pels convulsos carrers,
no s’esmena la pluja,
i és insensat que encenguin
tants llums per ells (la nit
se’ns tira més a sobre).
Massa cor disponible,
massa excés de nosaltres
tremola. No veiem
la filigrana lleu
del primer contrallum
ni ens empara la gràcia,
per sempre, d’una línia
més precisa que el viure
(trèmul, i massa al dia).

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


TARDE

Salgo de casa, con prisa
por verte, y me estorba
la cartera cargada
de trabajo para luego,
y por teléfono te dicen
que apenas hace unos minutos
que he salido, y te irritas
por la prisa de salir
a decirme que tienes trabajo,
que hasta mañana -
……………….…..Y te llamo
por teléfono, y me dicen
que has salido apenas hace
unos minutos, y no sé
si volver -
.....………..Desorden
por las convulsas calles,
no se corrige la lluvia,
y es insensato que enciendan
tantas luces en ellas (la noche
se nos echa aún más encima).
Demasiado corazón disponible,
demasiado exceso de nosotros
tiembla. No vemos
la delicada filigrana
del primer contraluz
ni nos ampara la gracia,
para siempre, de una línea
más precisa que el vivir
(trémulo, y demasiado al día).

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario