domingo, 1 de abril de 2018

"LA BURLA" de Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

LA BURLA

Altiva joventut que em veus passar
ranquejant, ruïnós, pel teu carrer
i només veus un vell que ja se’n va;
ignores massa coses: mira’m bé,

fes esperar la burla i la ironia.
Mira, damunt del temps que m’acompanya,
el carnal diamant de l’alegria
encastat en la joia més estranya:

l’amor fins al final. Mira’m la pell
marcada per l’ordit de les carícies.
I, si dius res de mi, no diguis ell,

perquè Ella m’ha impedit les avarícies
de viure i morir sol. Tu, joventut,
no saps si tindràs sort o ja has perdut.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)


LA BURLA

Altiva juventud que me ves pasar
renqueante, ruinoso, por tu calle
y solo ves un viejo que se va;
ignoras demasiadas cosas: mírame bien,

reprime la burla y la ironía.
Mira, por encima del tiempo que me acompaña,
el diamante carnal de la alegría
engastado en la joya más extraña:

amor hasta el final. Mira mi piel
marcada por la urdimbre de las caricias.
Y, si dices algo de mí, no digas él,

porque Ella me ha impedido las avaricias
de vivir y morir solo. Tú, juventud,
no sabes si tendrás suerte o ya has perdido.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario