viernes, 3 de noviembre de 2017

"BOIRA" de Txema Martínez Inglés (Sentit, 2003)

BOIRA

Es va llevar algun vespre, vora el riu,
i les façanes, i els carrers, i el mar
que se sentia van empal.lidir.
Ningú va poder veure més la lluna.

Després els seus cabells van agrisar-se
i amb els ulls plens de canes respiraven
paraules silencioses i un vapor
fet de boira als pulmons,

I van cercar alegria.
I van canviar-ho tot.

Però la boira no.
La boira persistia vora el riu,
persisteix als carrers, a les façanes,
alena inalterable sobre el mar
cada mort, cada temps, cada capvespre
com aquell en qiè ella es va llevar.

I després ve la nit i després, res.

Txema Martínez Inglés (Sentit, 2003)


NIEBLA

Se levantó alguna tarde, junto al río,
y las fachadas, y las calles, y el mar
que se oía palidecieron.
Nadie pudo ver nunca más la luna.

Después sus cabellos se agrisaron
y con los ojos llenos de canas respiraban
palabras silenciosas y un vapor
hecho de niebla en los pulmones.

Y buscaron alegría.
Y todo lo cambiaron.

Pero la niebla no.
La niebla persistía junto al río,
persiste en las calles, en las fachadas,
aliento inalterable sobre el mar
cada muerto, cada tiempo, cada atardecer
como aquel en que ella se fue.

Y después viene la noche y después, nada.

Txema Martínez Inglés (Sentit, 2003)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario