2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: LA PESTA NEGRA ARRIBA A BARCELONA

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: LA PESTA NEGRA ARRIBA A BARCELONA
Maig de 1348

El maig de 1348, la pesta negra arribà a Barcelona. Ara se sap que havia
aparegut un any abans a Caffa, fortí dels genovesos a Crimea,
durant el seu assetjament pels tàrtars. Però llavors es va atribuir
a l'enverinament de les aigües pels pobres mendicants estrangers,
dels quals va haver que foren torturats i cremats; com també alguns jueus.
No es coneix cap remei per a la malaltia: es fan sagnies, es cremen herbes,
les robes i pertinences dels difunts. Es creu castic de Déu: se celebren
processons expiatòries, confessions, penitències. Es trenquen els camins,
es col·loquen guardians a les portes de la ciutat; els que poden -
el rei i els nobles- van d'una vila a l'altre fugint de l'epidèmia.
Moren autoritats de Barcelona i una cinquena part de població.
Després, la pesta torna cada quatre o cinc anys, precedida o seguida de la fam.
L'agost de 1362 es dona la mortaldat dels infants; deu anys després,
la dels mitjans (persones de mitjana edat). No és sinó a començaments
del segle XV que el cos humà comença a desenvolupar anticossos.
La població ha baixat a la meitat. (A l'illa de Sardenya, per exemple,
sol·liciten al Papa que autoritzi casar-se entre parents.) Els pobles i ciutats
resten deserts, les terres conreades es fan boscos. Els vius es queden
amb els béns dels morts, creix el nivell de vida. Fins al segle XIX,
a aquesta pesta li seguiran d'altres: tifus, verola, diftèria, paludisme,
disenteria, febre tifoidal, tuberculosi... I també malalties no epidèmiques:
sífilis, mals parasitaris, lepra... 

Pere Casas Serra 

*

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: LA PESTE NEGRA LLEGA A BARCELONA
Mayo de 1348

En 1348, llegó la peste negra a Barcelona. Se sabe ahora que había aparecido

un año antes en Caffa, fortín de genoveses en Crimea, cuando su asedio

por los tártaros. Pero entonces, se atribuyó al envenenamiento de las aguas

or los pobres mendigos extranjeros, de los cuales los hubo

que fueron torturados y quemados; como algunos judíos.

No se conoce cura para la enfermedad: se hacen sangrías, se queman hierbas,

las ropas y los bienes de los muertos. Se cree un castigo de Dios: se hacen

procesiones, confesiones, penitencias. Se rompen los caminos,

se colocan guardianes en las puertas de la ciudad; los que pueden -

el rey y algunos nobles- van de una villa a otra rehuyendo la epidemia.

Mueren autoridades y, de la población, la quinta parte. Después,

la peste vuelve cada cuatro o cinco años, precedida o seguida por el hambre.

En agosto de 1362 se produce la mortandad de los niños; diez años después,

la de los medios (personas de mediana edad). Hasta comienzos

del siglo XV, el cuerpo humano no crea anticuerpos. La población

se ha visto reducida a la mitad. En la isla de Cerdeña, por ejemplo,

solicitan al Papa que autorice casarse entre parientes. Los pueblos y ciudades

se despueblan, las tierras cultivadas se hacen bosques. Los vivos hacen suyos

los bienes de los muertos, crece el nivel de vida. Hasta el siglo XIX,

se siguen otras pestes: tifus, viruela, difteria, paludismo, disentería, fiebre

tifoidea, tuberculosis… Como también dolencias no epidémicas:

males parasitarios, lepra, sífilis…

 

Pedro Casas Serra