"Tres amigues" de Màrius Torres

A la Mercè, l'Esperança i la Maria

"Que qui en ditz mai no pot plus larg mentir
e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir."
Bernat de Ventadorn

La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.

Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat.

Màrius Torres



Tres amigas

La primera es rescoldo. Como hogar bien guardado,
es humana por ley, y chispeante por juego;
alegre, hospitalaria, amiga como el fuego,
siempre irradia calor, y quema algunas veces.

La segunda es perfume. Cual mañana de abril,
por el olor que hace conocemos sus flores;
tiene la suavidad del bálsamo en la llaga,
es fresco su contacto cual sábana de hilo.

La tercera es fulgor; según donde va el aire,
a veces luz de luna y otras veces un rayo;
sabe acortar caminos, llenar de aves el cielo,
cuando viene, sentimos que nos llega de arriba.

Feliz aquel que puede, con total humildad,
vivir la triple gracia de su bella amistad.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)