jueves, 6 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XIII", de Salvador Espriu

XIII

Quan és migdia,
a les parets s'encalmen
ombres de núvols.
Mur blanc d'aquell recinte,
a l'entorn del silenci.

Salvador Espriu


XIII

Cuando es mediodía,
en las paredes se encalman
sombras de nubes.
Muro blanco de aquel recinto,
en torno del silencio.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 5 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XII", de Salvador Espriu

XII

Aloc, els boixos,
a l'ombra de l'auleda.
El vent, a penes
llevat dels camps, fa moure
cada matí les fulles.

Salvador Espriu


XII

La verbena, los bojes,
a la sombra del encinar.
El viento, apenas
levantado de los campos, hace mover
cada mañana las hojas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 4 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XI", de Salvador Espriu

XI

La pluja mor, oferta
mirall d'ella mateixa.
Llums vacil.lants atrauen
.....lentes falenes.

El vent nocturn parava
als camps, al cementiri.
Quan torni a desvetllar-se,
.....serà el nou dia.

Salvador Espriu


XI

La lluvia muere, ofrecida
espejo de ella misma.
Luces titubeantes atraen
....lentas falenas.

El viento nocturno se detenía
en los campos, en el cementerio.
Cuando vuelva a despertarse,
....será el nuevo día.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 3 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema X", de Salvador Espriu

X

Ordenador de rengles
de xiprers i silenci,
conferiré serena
autoritat de màgics
ceptres a mans augustes.
Vent nocturn, himne, bronze
antic contra l'exèrcit
de la pluja, difícil
solitud retrobada.
Déus pastors amuntanyen
dòcils ramats de núvols.

Salvador Espriu


X

Ordenador de ringleras
de cipreses y silencio,
conferiré serena
autoridad de mágicos
cetros a manos augustas.
Viento nocturno, himno, bronce
antiguo contra el ejército
de la lluvia, difícil
soledad reencontrada.
Dioses pastores conducen
dóciles rebaños de nubes.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 2 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema IX", de Salvador Espriu

IX

Vol de records de pluja
aguditza suplicis
d'aquestes flors que moren
al fràgil pas harmònic
de la tarda i de l'aigua.
Com calla el mar! Enlaire,
triomf, destí, reialme,
escomesa de puntes.
Els xiprers recollien
claror de cel plorada
en miralls momentanis.

Salvador Espriu


IX

Vuelo de recuerdos de lluvia
agudiza suplicios
de estas flores que mueren
al frágil paso armónico
de la tarde y del agua.
¡Cómo calla el mar! En lo alto,
triunfo, destino, reino,
acometida de encajes.
Los cipreses recogían
claridad de cielo llorada
en espejos momentáneos.

Salavador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 1 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema VIII", de Salvador Espriu

VIII

Plourà. L'àvia Muntala
desa el sol a l'armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l'ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d'aquesta mar antiga.

Salvador Espriu


VIII

Lloverá. La abuela Muntala
guarda el sol en el armario
del mal tiempo, entre encajes
de mantillas hechos
por deditos de Sinera.
Algún pájaro querría
penetrar las difíciles
prisiones de luz. Contemplo
serenos cipreses en el amplio
jardín de mi silencio.
Pasan delfines por los límites
de esta mar antigua.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

"Cementiri de Sinera. Poema VII", de Salvador Espriu

VII

Arriba el raïm tendre,
portat per dits benèvols
del sant màrtir de plata.
En processó tremolen
llumenetes de ciris
i acompanyant la tarda
a ben morir: viàtic
dels records de Sinera.
Per contemplar-los pujo
on el xiprer vigila.
Clarors de lluna besen
jerarquia de cimes.

Salvador Espriu


VII

Llega la uva tierna,
traída por los dedos benévolos
del santo mártir de plata.
En procesión tiemblan
lucecitas de cirios
acompañando la tarde
a bien morir: viático
de los recuerdos de Sinera.
Para contemplarlos subo
donde el ciprés vigila.
Claridades de luna besan
jerarquía de cimas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)