"SÀTIRA LIV – CANÇÓ DE L’ENFADÓS" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LIV – CANÇÓ DE L’ENFADÓS

En Banyeta fa dissabte
quan fem el darrer sotrac.
No deixa cap tió d’infern sense recapte.
………………...Al sac!

Diu: —Perdulari de tavernes,
golut de conyac i tabac,
que a renys la dona governes:
………………...al sac!

Fusteric de mala entranya
que amb un afònic xerrac
furtes arbres a muntanya:
………………...al sac!

Tabalot, més que poeta,
que al peu de romàntic llac
catequitzes la modisteta:
………………...al sac!

Damisel·la presumida
en jocs d’amor i d’escac,
que foragites, malalta, la dida:
………………...al sac!

Missenyor de magnífiques barbes
que al masover d’ímpetu flac
les garberes pagares amb garbes:
………………...al sac!

Tu, que a un Centre de Lluïsos
toques les noies i el tac
i defuges compromisos:
………………...al sac!

Majordona que als vicaris
planys la patusca i l’espinac
i els fas viure de rosaris:
………………...al sac!

Energumen amb llureia
que reiteres el patac
contra els jocs que el poble feia
………………...al sac!

Teòleg que obcecat traboques
les cites del teu buirac
i els adversaris esmoques:
………………...al sac!

Babau que et fas tirar cartes
i afluixes la bossa en pac
i amb taules dansants t’enartes:
………………...al sac!

Tu que ets amic de Sant Jordi
i dónes llonguets al drac
perquè a l’Infern se’n recordi:
………………...al sac!

Feram de l’hòrrida Jungla,
t’has guanyat un afalac:
cops de cua, de banyes i d’ungla,
fins que seràs un pastac.
………………...Al sac!—

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


***

SÁTIRA LIV – CANCIÓN DEL EXASPERANTE

El Diablo hace limpieza
en el último estertor.
Del infierno ningún tizón deja sin recoger.
………………...¡Al saco!

Dice: —Tronera de las tabernas,
voraz de brandy y tabaco,
que la mujer desgobiernas:
………………...¡al saco!

Carpintero malasombra
que con afónica sierra
limpias al monte de árboles:
………………...¡al saco!

Vehemente, más que poeta,
que ante el romántico lago
catequizas modistilla:
………………...¡al saco!

Damisela presumida
en juegos de amor y escaque,
que echas, enferma, a la tata:
………………...¡al saco!

Amo de espléndida barba
que al peón de poco empuje
pagas con manojos haces:
………………...¡al saco!

Tú, que en un Centro de Luises
tocas las chicas y el taco
y rehuyes compromisos:
………………...¡al saco!

Criada que a los vicarios
ahorras magro y espinacas
y haces vivir de rosarios:
………………...¡al saco!

Energúmeno en librea
que reiteras los trompazos
contra los juegos del pueblo:
………………...¡al saco!

Teólogo que trabucas
las citas de tu carcaj
y los contrarios destripas:
………………...¡al saco!

Bobo al que echan las cartas,
aflojas la bolsa en pago
y mesa que baila encanta:
………………...¡al saco!

Tú, amigo de San Jorge,
que das chuscos al dragón
porque en el hades se acuerde:
………………...¡al saco!

Fieras de hórrida jungla,
ganasteis un agasajo:
golpes de cuerno y pezuñas,
hasta hacerte un amasijo.
………………...¡Al saco!—

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)